Com demanar ressenyes sense manipular (ni incomplir)

El que toca llei o polítiques de plataforma va marcat —conviene revisarlo con asesoría—. Les regles públiques de Google sobre ressenyes i la llei de competència deslleial (LCD art. 27.8, —conviene revisarlo con asesoría—) van en la mateixa direcció: no fingir, no filtrar, no comprar la nota.

Sí. Qui va pagar i va rebre la comanda. Qui va sortir de la cita, de la taula o del taller. El correu que et va deixar ell al tiquet, a la reserva o al checkout —amb base lícita, no d'una llista comprada (LSSI art. 21, —conviene revisarlo con asesoría—).

No. Empleats, família, perfils de farciment. Qui encara no ha fet servir el servei (cita futura, cistella abandonada). Qui et va dir que no vol més correus d'aquest tipus. Un Excel comprat.

Demanar ressenya enmig d'una incidència oberta sol sortir malament; espera a tancar-la. No és una norma legal: és sentit comú.

Filtrar («només si ens posa bona nota») distorsiona l'aparador i xoca amb aquestes regles. El client que es va queixar també va tenir l'experiència. Té el mateix dret a explicar-la.

Comanda lliurada o servei fet: sí que es demana. El mateix dia o l'endemà `el termini que tu fixis i compleixis`. Reserva o cita sense servei: no. Devolució o queixa oberta: millor quan es tanqui. Si ja va ressenyar aquella visita en aquella plataforma: no li'n demanis una altra pel mateix. Si es va donar de baixa: silenci.

Un toc inicial i un recordatori. Després, res. El cartell o el QR del taulell pot ser sempre a la vista; no s'obliga a caixa.

SMS i WhatsApp demanen regles distintes (opt-in, LSSI, polítiques de Meta). Si no les tens tancades amb un assessor, no les facis servir per demanar ressenyes. L'email que el client et va donar per a aquella relació, o el QR que ell obre quan vol, n'hi ha prou.

1. Record de la visita, sense adjectius de venda: «El [data] vas ser a [negoci]» / «La comanda [núm.] es va lliurar el [data]».

2. La petició, neutra: «Si vols, explica com et va anar. La nota la tries tu.»

3. L'enllaç directe a la fitxa o a la pàgina de ressenyes. Un sol destí. No un laberint.

Pots posar al costat un canal privat («si alguna cosa va fallar, escriu-nos aquí»). Al costat, no *en lloc de* la ressenya pública. Amagar el camí de queixa i empènyer només el de 5 estrelles és filtrar amb un altre nom.

No prometis que més ressenyes = més clients. Això, aquí, no mesurat.

Escriure tu la ressenya o demanar-la a qui no hi va ser. Descompte, sorteig o regal per ressenyar: el criteri net és zero incentius. Google i altres plataformes ho restringeixen o exigeixen etiquetar-ho; no improvisis —conviene revisarlo con asesoría—.

Esborrar o «arreglar» una ressenya negativa des d'un panell de tercers. Cada plataforma té la seva denúncia; no sempre procedeix. Demanar una nota concreta. Fer servir ressenyes d'una altra seu, d'un altre negoci o d'un homònim.

analitik mesura ressenyes públiques de les fonts que vigila (avui, Google) i no les escriu, no les amaga i no llança campanyes. A l'Informe de Captació hi veuràs nota, recompte, ritme i si hi ha respostes, amb data. Si no hi va haver mesurament, no mesurat.

El detall per ofici és a sectors: una clínica i un restaurant no demanen igual, però la regla d'una frase no canvia. Com llegeix aquestes ressenyes un desconegut és a què mira el client.

Tria un canal (email o QR). Escriu el text una vegada. Ensenya'l a qui atén. Revisa cada mes, amb data, quantes ressenyes noves hi va haver i quantes segueixen sense resposta —aquest és un dels 6 punts. No cal un «sprint de reputació».

Si un mes el ritme és ressenyes/mes i l'anterior era el dato medido, això és una comparació. Si no vas mesurar, no completis el forat amb «segur que anem bé».